The History Of The City Of Valencia
View more presentations from Anna Gascón.
Laura Caballero
sábado, 14 de noviembre de 2009
Pobresa zero/
POBRESA ZERO.Som la primera generació que podem acabar amb la pobresa
Quin paper vares jugar? Vas ser ric? Vas ser pobre? O el teu país es trobava en vies de desenvolupament? La sort estigué del teu costat?
El passat 30 d'octubre tot el món a l'institut jugàrem a un joc que intentà conscienciar a la gent sobre l'estat del món.
En classe, abans del pati, dos professors han intercanviat els nostres esmorzars per papers de colors. Escrit trobàvem en quina part del món ens havia tocat viure. Alguns eren persones riques, els quals podien menjar-se qualsevol dels esmorzars que havien recol·lectat. Altres érem persones que viviem en països en vies de desenvolupament i podiem menjar-ne alguns dels esmorzars. Els últims eren els pobres, qui no tenien res per a menjar. Tan sols les ONGs els donaven unes molles de pa. (La gent de teatre de l'institut varen tindre el paper d'ONGs o el de policia per fer l'activitat més realista. Finalment, la gent pobra es revel·la contra les injusticies viscudes i entraren dins de l'habitació on es trobava el menjar,
Una de les coses que va reflectir la realitat van ser el gran nombre d'esmorzars que sobraren, igual que la gran quantitat de menjar que s'aboca al fem tots els dies. Des del meu punt de vista m'alegre d'haver-ne sigut pobre solament mitja hora de la meua vida. Va ser una activitat molt educativa que hauria de fer-nos reflexionar molt.//
En classe, abans del pati, dos professors han intercanviat els nostres esmorzars per papers de colors. Escrit trobàvem en quina part del món ens havia tocat viure. Alguns eren persones riques, els quals podien menjar-se qualsevol dels esmorzars que havien recol·lectat. Altres érem persones que viviem en països en vies de desenvolupament i podiem menjar-ne alguns dels esmorzars. Els últims eren els pobres, qui no tenien res per a menjar. Tan sols les ONGs els donaven unes molles de pa. (La gent de teatre de l'institut varen tindre el paper d'ONGs o el de policia per fer l'activitat més realista. Finalment, la gent pobra es revel·la contra les injusticies viscudes i entraren dins de l'habitació on es trobava el menjar,
Una de les coses que va reflectir la realitat van ser el gran nombre d'esmorzars que sobraren, igual que la gran quantitat de menjar que s'aboca al fem tots els dies. Des del meu punt de vista m'alegre d'haver-ne sigut pobre solament mitja hora de la meua vida. Va ser una activitat molt educativa que hauria de fer-nos reflexionar molt.//
ZERO POVERTY.
We are the first generation that is able to end poverty
Which role have you played? Were you rich? Were you poor? Or was your country developing? Have you had good luck?
Last Friday 30th of October everybody in the school took part in a “game” which was made to raise awareness about the state of the world.
In class before the break some teachers change the lunch by a piece of colourful paper. Everybody has their own role. Some were the rich people of the world and they were able to eat any of the sandwiches that had been collected. Other were people who live in developing countries and they could eat some of the sandwiches. The last one, the poor people, didn’t have anything to eat. Only the ONGs took them some crumbs of bread. (Theatre people played the role of the ONGs or the police to make everything more realistic). In the end the poorest people rebelled against the injustice and go into the room where the meals were.
One of the things that captured the reality where the huge number of sandwiches left over, like the amount of food that we throw away everyday. From my experience I feel lucky for being poor just for half an hour. It was a very educational activity that should make us think about it. By Clara Bordes
In class before the break some teachers change the lunch by a piece of colourful paper. Everybody has their own role. Some were the rich people of the world and they were able to eat any of the sandwiches that had been collected. Other were people who live in developing countries and they could eat some of the sandwiches. The last one, the poor people, didn’t have anything to eat. Only the ONGs took them some crumbs of bread. (Theatre people played the role of the ONGs or the police to make everything more realistic). In the end the poorest people rebelled against the injustice and go into the room where the meals were.
One of the things that captured the reality where the huge number of sandwiches left over, like the amount of food that we throw away everyday. From my experience I feel lucky for being poor just for half an hour. It was a very educational activity that should make us think about it. By Clara Bordes
viernes, 13 de noviembre de 2009
Hi everybody!
We are working hard to have everything ready to wellcome our "COMENIUS VISITORS". I'd like to share with you a link where you can see the workt the Italian students and teachers have been doing to share with us. http://www.ipsctgallo.it/progetto_comenius.asp Clik and enjoy. Greetings to everyone. Joa.
lunes, 26 de octubre de 2009
Our school
El nostre cente
L'IES Federica Monseny està ubicat al municipi de Burjassot en la comarca de l'Horta de la Comunitat Valenciana. Está situat a pocs metres del campus de Burjassot de la Universitat de València. Es pot arribar-hi amb cotxe per la carretera CV-35, amb la línea 4 de metro i amb la línea 63 dels autobusos de l'EMT de València.
L'IES Federica Monseny està ubicat al municipi de Burjassot en la comarca de l'Horta de la Comunitat Valenciana. Está situat a pocs metres del campus de Burjassot de la Universitat de València. Es pot arribar-hi amb cotxe per la carretera CV-35, amb la línea 4 de metro i amb la línea 63 dels autobusos de l'EMT de València.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)